Tot i que a hores d’ara encara no ha estat publicada al BOE (moment a partir del qual tindrà efecte), ja és conegut el text de la Sentència del dia 10/03/2022 del Tribunal Constitucional que estima parcialment el recurs d’inconstitucionalitat interposat en relació a l’aprovació de la Llei de Catalunya 11/2020, de 18 de setembre, de mesures urgents en matèria de contenció de rendes en els contractes d’arrendament d’habitatge.
La Sentència publicada anul·la una sèrie d’articles i disposicions de l’esmentada Llei, començant per l’article 6 que és el que estableix la forma en que es determina –limitant el seu import – la renda inicial en els contractes d’arrendament d’habitatge. Conclou la Sentència que aquest article ha de ser declarat inconstitucional i nul. Senyala el Tribunal en l’examen que fa de l’article 6 que aquest és contrari al l’ordre competencial en no tenir el legislador autonòmic competència per incidir en la determinació de la renda. A més, contravé el que preveu en relació a la renda la Llei 29/1994 d’Arrendament Urbans en el seu article 17.1 (“La renda serà la que lliurement estipulin les parts”) i, per altre part, vulnera la competència estatal sobre les bases de les obligacions contractuals.
Com a conseqüència de la inconstitucionalitat de l’article 6, son també declarats inconstitucionals i nuls tots aquells articles i disposicions relacionats amb la limitació de la renda que s’hi regulava (Art. 1, 6 al 13, 15 i 16.2; disposicions addicionals primera, segona, tercera i quarta; disposició transitòria primera i disposicions finals tercera i quarta).
Els efectes de la Sentència s’estableixen “pro futuro” de forma que els contractes atorgats durant la vigència dels articles ara anul.lats es mantindran en els seus termes en ares al principi de seguretat jurídica.
Deixaran doncs de tenir vigència les limitacions ens les rendes – que preveia la Llei 11/2020 – dels contractes d’arrendament d’habitatge que s’atorguin a partir de la seva publicació.
